Interès i preocupació per conèixer què es farà al nostre territori
Ahir al vespre va tenir lloc al Polivalent de la Múnia l’audiència pública per parlar sobre el Pla Director Urbanístic Sant Marçal – Can Vies. La sala polivalent es va quedar petita davant de tota la assistència que hi va haver, el que va denotar un interès i una preocupació per conèixer què es farà al nostre territori.
Abans de l’exposició per part de Josep Armengol, sub-director general d'Acció Territorial i de l'Hàbitat Urbà de la Generalitat de Catalunya, Xavier Ramos, alcalde de Castellví de la Marca va voler parlar sobre el posicionament de l’Ajuntament de Castellví de la Marca i els antecedents del PDU. Aquest seria el resum: l’any 2004-2005 Castellet i la Gornal qualifica els terrenys com a sòl industrial (70% del sector) i els propietaris es venen els terrenys. Dos anys després, al 2007, el Pla Director de l’Alt Penedès defineix que aquest sector s’ha de mancomunar amb una planificació entre els 3 municipis i fer un treball en conjunt per tirar-ho endavant. L’any 2008, l’Arboç a través del seu Pla General va qualificar un sector més com a sòl industrial (20% del sector). Aquest mateix any, Castellví de la Marca inicia el seu Pla General i es decideix desqualificar la zona industrial del Mas de la Pansa que estava pendent d’executar i es trasllada la zona a la continuació dels sòls industrials de l’Arboç i Castellet i la Gornal. Castellví de la Marca té el 10% del total del sector.
Xavier Ramos va insistir en la lluita per aconseguir una planificació mancomunada i que el Pla Director Urbanístic, de moment, atura la construcció del polígon per part de Castellet i la Gornal. Ser dins del PDU és garantia de consens territorial, de minimitzar l’impacte i de ser dins del grup de treball per poder decidir. Ramos va recalcar que Castellet té el projecte a punt i que si no formem part del PDU "tindrem un polígon al davant de casa i no haurem pogut dir res". L'escenari desitjable per Castellví de la Marca és que els 3 sòls es classifiquin com a sòls no urbanitzables i que es mantingui la vinya. Però això sembla complicat atès l'interès dels municipis veïns, va afegir. Segons l’alcalde, “tenim un 10% de la superficie però un 33% de la decisió. Per tant, és important que vetllem pels nostres interessos i per la sostenibilitat de la futura actuació”.
Castellví de la Marca posa dues condicions per tirar endavant: consens del territori i participació i transparència. L’alcalde es va comprometre a que cada comissió tècnica i executiva es farà una audiència per transmetre les novetats i admetre idees, queixes i propostes de tothom.
Segons Xavier Ramos, fins ara l’Ajuntament de Castellví de la Marca ha aconseguit fer sortir a la llum a la proposta, reduir la superfície de sòl industrial un 20%, desclassificant tot allò que està més enllà de l’autopista, i una anella verda que encercli tot el sector d’activitat econòmica. Tanmateix, a través de les al·legacions, l’Ajuntament negociacià per aconseguir:
- Preservació dels habitatges existents. Les famílies han de poder seguir vivint a casa seva amb les màximes condicions de vida digna possible, tenint en compte que viuran al costat d’un polígon. Que es puguin connectar als serveis del sector: aigua, clavegueram, gas, fibra, etc.
- Excloure els sòls no urbanitzables que consten en el docuement inicial de treball del PDU i que la planificació únicament se centri en els sòls urbanitzables. Aquest fet pot evitar que sigui un pretext per a un creixement futur.
- Execució del sector 3 fases. El 1r. sector ha de ser el del voltant de la Femsa. En el benentès que les següents fases no s’urbanitzarien si no hi ha necessitat.
- Ampliació dels 50m actuals a 100m de diàmetre de l’anella verda que envolti el sector.
- Façana verda d’arbrat que minori l’impacte visual.
- Parcel·les petites en el nostre municipi i al voltant de la carretera BV-2176 per tal que s’hi puguin traslladar els petits tallers del poble.
- Afavorir la connectivitat de vianants i bicicletes des de les Casetes del Pujol i fins a la Ràpita, on ja es disposa de carrils bicis d’accés a la Múnia i als Monjos.
- Limitació de les alçades i volumetries de les naus.
- Conveni per la gestió del polígon entre els 3 municipis afectats amb repartiment de costos i de beneficis atenent criteris de proximitat als nuclis de població i no a la superfície cada municipi aporti al sector.
- Desqualificació del sòl industrial que accedeix dels límits de la N-340 i l’AP7 (sector Alcoholera) i classificació com a SNU de protecció especial de la vinya.
- L’aprovació del PDU ha d’encaixar dins del debat i aprovació del Pla Territorial del Penedès i ha de comptar amb el consens de les institucions del territori i dels agents socials, econòmics i agraris.
En acabar, Josep Armengol va explicar què és el que s’està tirant endavant des de la Generalitat i com ho estan fent. Armengol va comentar que la Generalitat està intentant posar seny amb una ordenació en un sòl classificat com a urbanitzable que afecta a 3 municipis des de fa bastants anys. És a dir, desenvolupar d’una sola lògica la suma dels tres sols ja classificats com a urbanitzables, tot optimitzant l’ús del sòl. Va explicar que actualment ens trobem en un moment molt incipient, amb un document inicial d’intencions que presenta 3 alternatives, a veure quina pot aportar menys impacte al territori. Va remarcar que l’AP7 és un límit que no es pot traspassar i que el PDU tindrà en compte no només interés quantitatiu sinó també qualitatiu.
Un cop obert el torn de debat i preguntes, que va durar més d’una hora, va quedar palès la preocupació i la inquietud dels assitents per conèixer què es farà en aquest polígon, quina lògica seguirà la seva ordenació i quina és la finalitat de crear aquesta àrea d’activitat económica, l’impacte ambiental i visual, la pèrdua d’indentitat del Penedès i que no es tingui en compte el consens del Penedès en aquesta planificació van ser algunes de les qüestions més repetides.