Torre de Can Pascol

Aquesta singular torre de defensa es troba al cim d’un penyal de 380m d’alçada al nord del municipi, quasi al límit amb el terme del Montmell i molt proper al turó del Castellot, vigilant el pas natural per la riera de Marmellar, al sector dret de les seves aigües. 

Sembla que tant la torre com la sala annexa van ser habitades fins ben entrat el segle XVIII, després el lloc va quedar despoblat una temporada llarga, fins que, a mitjans del segle XIX, s’hi van fer dues petites estances que van ser habitades per masovers que conreaven la terra de l’entorn fins a la davallada produïda per la fil·loxera, a finals del segle XIX, en què tot va quedar completament abandonat de nou. 

Des del seu inici va ser un annex de la fortificació principal de Castellví, el Castellot, emprat per protegir els repobladors de l’entorn de possibles ràtzies sarraïnes, com les altres torres existents al terme municipal. La seva utilitat va desaparèixer al passar el perill musulmà al primer terç del segle XI, i llavors va ser utilitzada com a estança camperola durant centenars d’anys. És una torre molt curiosa pel fet de no tenir la base ni rodona ni quadrada, sinó completament rectangular, amb les arestes tan arrodonides que a cop d’ull sembla una obra cilíndrica. 

De llargada externa fa uns 5,30m, l’amplada assoleix uns 4m i l’alçada actual és d’uns 9m. El seu interior té uns 2,50m de llargada per 1,30m d’amplada, cosa que representa que els murs són d’un gran espessor. La part baixa és coberta per una volta mig enrunada i està dividida en dos espais per un embigat de fusta. Damunt d’aquest pis hi ha la porta d’accés a la torre, orientada al sud, situada a l’angle corbat i amb arcada de mig punt dovellada. A partir d’aquí el gruix de la paret es redueix uns 20cm. A una alçada d’uns 3,5m d’aquest pis hi ha una nova volta escarsera i damunt seu, el terrat del torreó.

Darrera actualització: 31.03.2021 | 10:52